Normandia

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

[CAT]

El meu primer viatge llarg amb cotxe

DIA 1: Tours

3.30 h de la matinada. Sona el despertador. S’aixequen contents i no sé per què. Aquestes no són hores! Em posen l’arnès i baixem al pàrquing. Posen el comptaquilòmetres del cotxe a zero i marxem! No sé a quina muntanya anirem avui, però és igual. Anem en família, els tres junts. Això és el que més m’agrada! Després de poc més d’una hora arribem al Pas de la Casa, a Andorra. L’amo m’obre la porta i per sorpresa meva encara hi queda molta neu! Em poso a córrer, però l’alegria em dura poc perquè l’amo de seguida em fa pujar al cotxe. Continuem el viatge i les parades següents també seran breus, però amb prou temps per a estirar les cames, beure aigua i menjar alguna llaminadura.

Al cap d’onze hores de viatge hem arribat o això diuen! Som a un càmping. Muntem el que serà la nostra casa durant uns dies. Al final he descobert que no anem a cap muntanya, anem a fer una ruta molt bonica per França. Una vegada muntada la tenda anem a la ciutat de Tours a fer una passejada i a veure les coses més turístiques. No és una ciutat molt gran i tampoc ens hi estem gaire estona. Després de visitar el més important, tornem cap al càmping, però abans parem a un llac que hi ha just a dos carrers del càmping, on em puc banyar per refrescar-me després d’un dia llarg! Ja comença a fer calor i ho noto molt. Una vegada ja al càmping, els amos es banyen a la piscina, però per torns perquè a mi no m’hi deixen entrar. Després, preparen el sopar. És l’aniversari de l’amo i fem el sopar una mica «especial». Els tres estem cansats, així que anem aviat a descansar perquè demà hem de veure més coses!

DIA 2: Étretat i Honfleur

Ens despertem aviat, fa fresca, però aviat surt el sol. He de dir que per ser la primera vegada que dormo en tenda m’ha costat una mica. Al principi, els amos volien que dormís fora, a la part de «porxo» de la tenda. Em va agradar la idea, però cada vegada que veia passar algú treia el cap i grunyia. Així que van decidir que dormís dins la tenda, que hi havia espai de sobres per als tres. Això no em va agradar gaire perquè sentia quan passava algú i no el podia veure. Tot i així, m’hi vaig acostumar ràpid.

Avui anem fins a Étretat, un poblet molt bonic que té uns penya-segats increïbles. Aparquem a deu minuts de la platja i puc percebre l’olor de mar. Per desgràcia no poden entrar gossos a la platja, així que m’he quedat amb les ganes de perseguir gavines i banyar-me. La visita l’hem dividit en dues parts; d’una banda, hem vist els penya-segats amb el famós ull d’agulla i hem fet fotos; de l’altra, hem visitat la capella de Notre-Dame de la Garde. Entre visita i visita hem parat a menjar al passeig de la platja. La resta del poble està molt enfocat als turistes i no té un encant especial. Els amos decideixen anar cap a Honfleur, que queda a prop i en direcció al càmping d’aquesta nit.

A Honfleur, la parada és obligatòria; fem una passejada pel seu antic port, tan conegut i pintoresc. Una altra de les coses curioses que hem vist és l’església de Santa Catalina. Té el campanar separat de l’edifici principal i és l’església de fusta més gran de França.

Una vegada hem visitat Honfleur, anem a descansar a un càmping proper a Caen, situat a prop de les platges del desembarcament de Normandia, que visitarem demà. Després de muntar la tenda, els amos m’han portat a una platja que estava davant del càmping: he acabat el dia corrent i gaudint de la sorra.

DIA 3: Les platges del desembarcament de Normandia i Mont Saint-Michel

El dia comença amb molta boira i fred. Durant el dia fa molta calor, però les nits són fredes. Ens hem llevat i l’amo està content i nerviós. Una de les coses que més ganes tenia de visitar són les platges del desembarcament de Normandia. Així que, després d’esmorzar i desmuntar la tenda hem posat rumb cap a la primera platja, Sword Beach. A mesura que ens hi acostem ja podem veure les restes d’història i diversos punts commemoratius. Durant el recorregut trobem plafons indicadors de tot el que hi podem veure. Llàstima que als museus no puc entrar. Deu ser per això que hem tingut temps de visitar Mont Saint-Michel a la tarda.

Després de Sword Beach, hem continuat per Juno Beach, Gold Beach i Omaha Beach. Omaha va ser la platja més important. El març de 1944, la platja va rebre el nom clau Omaha (ciutat de l’estat de Nebraska, als Estats Units). Tres mesos més tard, va entrar a la història en anomenar-se Bloody Omaha (Omaha la sagnant) per les terribles pèrdues que hi va tenir l’armada americana. L’amo ha entrat un moment al cementiri (Colleville-sur-Mer), on hi ha gairebé deu mil soldats enterrats. Ha dit que era una passada i molt emotiu. Entre Omaha Beach i Arromanches trobem les bateries de Longues-sur-Mer, l’única defensa costanera alemanya. Avui dia, és l’única bateria que conserva els canons originals i ofereix unes increïbles vistes panoràmiques de la costa del desembarcament.

Havent dinat, després d’estar tot el matí al passat, anem fins a Beauvoir, un poblet a 4 km de Mont Saint-Michel i on tenim el càmping d’avui. Encara ens queda molta tarda per visitar l’imponent Mont Saint-Michel. Els gossos no podem pujar a l’autobús llançadora que va des del pàrquing fins a Saint-Michel. Però no ha estat un problema perquè pugui visitar-ho; els amos han decidit anar-hi caminant —un total de 10 km d’anada i tornada— per un passeig a la riba del riu. Ja estem acostumats a aquestes distàncies, així que no es fa gaire pesat i, quan menys ho esperem, ja som a les portes de Saint-Michel. Per mi, hi havia molta gent, carrers estrets… però he sobreviscut. Ens ha agradat molt, hi hem fet fotos i tornem contents cap al càmping, on menjaré llaminadures perquè me les he merescudes! Després de sopar, fem l’última volta pels voltants del càmping. Demà toca anar a l’illa de Ré.

DIA 4: Illa de Ré

Avui toca anar a l’illa de Ré. Hem visitat Saint Martin de Ré, un poble petit. No hem de passar per alt el port, la ciutadella emmurallada o els rucs amb rastes i pantalons per protegir-los de la sal. Hem menjat al port i hem visitat altres pobles dels voltants i cap al capvespre hem anat al far de les Balenes. No hi heu d’anar a cap altra hora perquè és preciós; s’hi poden fer unes fotos increïbles. Després n’ensenyo alguna. A la platja del far he jugat amb altres gossos mentre els amos feien fotos. Les millors fotos són les meves. Després que el sol pongués i de fer-nos una foto tots tres, hem tornat al càmping.

DIA 5: San Sebastián, Zarautz i tornada a casa

Avui, entrarem a Espanya pel País Basc. No ho teníem previst, però farem una visita exprés per veure’n el més famós. A San Sebastián, m’he banyat a la platja de la Kontxa. Els amos han baixat fins a la sorra sense veure el cartell de prohibit gossos. Després, s’han adonat que el cartell de prohibició estava fora. Però bé, puc dir que m’he banyat a la platja de la Kontxa repleta de gent. Els estrangers m’han fet alguna foto mentre corria cap a l’aigua.

Després, hem visitat el Peine del Viento. És increïble, però el soroll que fa tan fort m’ha espantat al principi. L’amo deia que no li agradaven els núvols que veia de lluny i ha tingut raó, perquè ha començat a ploure mentre sopàvem. Hem provat els famosos pintxos. Sí, jo també els he provat. Ens han encantat i segur que repetirem perquè s’hi menja molt bé.

Hem tornat al càmping però… just abans de baixar del cotxe ens ha agafat una tempesta increïble, plovia molt. És el cinquè dia de tenda de campanya i no esperàvem una tempesta tan forta. Hem entrat a la tenda i al cap d’una estona m’he espantat molt amb un tro, però bé, he vist que els amos estaven bé i que no s’espantaven i m’he relaxat. Finalment, després de la tempesta, m’he adormit escoltant la pluja.

Quan ens hem llevat ja sortia el sol, perfecte per eixugar la tenda mentre esmorzàvem. Després d’endreçar-ho tot, hem anat a Zarautz abans de tornar a casa. Hem fet un volt pel passeig de la platja. La visita ha estat d’una hora i mitja més o menys. Des de Zarautz ja tornem directament cap a casa. Fa calor i els amos han decidit parar a l’embassament de Yesa, un embassament d’aigua cristal·lina entre Pamplona i Jaca, perquè m’hi banyi.

Després de 3.015 km hem arribat a casa. Ha estat una experiència nova que repetirem per descobrir llocs nous.

Dades generals


Distància total 3.015 km
Benzina 138 €
Peatges Pas de la Casa-Tours: 22,10 €

Tours-Étretat: 35,80 €

Mont Saint-Michel-Illa de Ré: 16,70 €

Illa de Ré-San Sebastián: 25,90 €

Total: 100,50 €

Estada càmpings 58 €
Visitat Tours, Étretat, Honfleur, platges D. Normandia, Mont Saint-Michel, illa de Ré, San Sebastián i Zarautz.
Càmpings recomanats Càmping Airotel la Mignardière (Tours)

Càmping Les Peupliers (Caen)

Càmping aux Pommiers (Mont Saint-Michel)

Recomanacions ·      És obligat que el gos estigui vacunat i que tingui passaport (tot i que en cap moment ens han demanat cap document).

·      Des de l’inici del viatge cal portar prou aigua. Els gossos, al cotxe, tenen més calor i necessiten beure més.

·      Les àrees de servei a França estan molt ben equipades i la majoria tenen zones verdes, s’han d’aprofitar. Potser per això és bona opció pagar peatges, és més ràpid i còmode. (També es pot anar per carreteres nacionals.)

·      El gos sempre ha d’anar lligat.

·      És aconsellable portar el GPS amb els mapes d’Europa o de França actualitzats. Si no en disposeu de cap podeu descarregar les zones que vulgueu amb Google Maps i fer-les servir sense connexió i només amb GPS.

·      Als càmpings podeu demanar adaptadors de corrent, però millor si ja en porteu un de casa perquè us estalviareu les fiances.

·      S’ha de tenir en compte que els gossos no poden entrar als museus ni als cementiris. S’ha de planificar la visita en cas que vulgueu entrar a qualsevol d’aquests espais a Normandia, per exemple.

·      L’Hera va baixar a totes les platges de Normandia i ningú va dir res. La gent, a França, respecta molt els gossos.

 

 

A %d blogueros les gusta esto:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close