La Mola (1.104 m) i el Montcau (1.066 m)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

[CAT]

La Mola i el Montcau són dos cims molt fàcils per a tota la família! Estan situats entre les comarques barcelonines del Vallès Occidental i del Bages. La Mola, amb 1.104 m d’altitud, és la muntanya més alta del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Al coll d’Estenalles hi ha un pàrquing, just davant del centre d’interpretació del parc natural, on deixarem el cotxe i començarem la ruta.

Hola a tothom!

Avui he pogut gaudir dels meus amos al complet. M’encanta quan estem els tres junts! La ruta de la Mola i el Montcau la conec bé; com que està a prop de casa, va ser de les primeres que vaig fer quan era petita. S’hi puja molt bé, sense dificultat i podem gaudir d’unes vistes increïbles, això sí, sempre està ple de gent.

Hem baixat del cotxe al coll d’Estenalles i just a l’esquerra del centre d’interpretació comencem la ruta pujant aproximadament un quilòmetre per una pista de formigó que després és de terra. Pugem progressivament sense dificultat fins al coll d’Eres, on ja es nota la calor de la primavera. M’agradaria fer un bany, però malauradament durant el camí no trobem aigua. Seguim la pista que de tant en tant es transforma en corriols i a poc a poc ens adonem que estem a la part final, on trobem una canal graonada, però sense cap mena de dificultat. Just abans d’arribar-hi m’avanço una mica perquè ja puc escoltar la gent, també puc detectar que hi ha més gossos. Un cop a dalt faig les salutacions als quatre gossos que hi trobo. Ens fem unes quantes fotos i comencem a desfer el camí.

De tornada, trobem les indicacions d’una font, la font de Flavia. L’amo decideix canviar de direcció perquè creu que puc fer-hi un bany. Un corriol ens porta fins a una zona de coves, on algú ha aprofitat per acampar. Un cop aquí, els amos han seguit un camí de baixada perquè han vist unes fites, però s’han confós i s’ha de girar cap a l’esquerre (direcció el camí principal, també hi ha fites) i, per arribar al camí principal, trobem la font de Flavia una altra vegada. Malauradament, està seca. Sort que els amos sempre saben quan necessito aigua! Un cop som al camí principal de nou, l’anem desfent fins a arribar al coll d’Eres, on podem tornar al cotxe o aprofitar i pujar al Montcau. L’ascensió és ràpida amb un bon desnivell en poca distància, però val la pena. En una mitja horeta ens trobem a dalt amb unes vistes increïbles. També hi fem unes fotos i baixem fins a la pista asfaltada (la del principi de la ruta) fins a arribar al cotxe.

Fins la propera!

IMG_3602
Últim tram
IMG_5605
Zona de coves
IMG_7842
A la font Flavia

Fitxa tècnica


Punt inici/final Coll d’Estenalles (centre d’interpretació del parc natural)
Distància 13,87 km
Desnivell acumulat 573 m
Dificultat Fàcil
Tipus de terreny Pista ampla, terreny pedregós i corriols
Senyalització Senyalització durant tot el recorregut
Època de l’any Tot l’any
Aigua No
Eruga del pi No
Recomanacions Portar aigua

Perfil


Captura de pantalla 2017-04-19 a las 11.24.53

A %d blogueros les gusta esto:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close