El Taga (2.040 m)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

[CAT]

És un dels cims més emblemàtics de Catalunya. Està situat a la comarca del Ripollès. Arribem a Pardines, un poble petit amb molt d’encant, des de Ribes de Freser. A uns 2 km es troba el veïnat de Puigsac, on trobem l’església de Santa Magdalena de Puigsac, on podem aparcar el cotxe.

Hola a tothom!

Avui hem sortit de casa ben d’hora. La previsió deia que el cel estaria ennuvolat i que a la tarda plouria, així que els amos han decidit matinar per aprofitar bé tot el matí. Després d’una hora i mitja de cotxe, arribem al bonic poble de Pardines i, una mica més endavant, arribem a l’església de Santa Maria de Puigsac, on hem començat la ruta.

Només baixar del cotxe sabia que ens trobaríem amb més gent i això significa que coneixeré a més gossos!

Hem anat per feina i hem començat a pujar pel camí de l’ermita, que és de ciment, però en dos minuts arribem a la casa de can Roca i s’acaba el ciment; continuem per la pista de terra. Seguim pujant per la pista sense cap dificultat fins arribar a un pal indicador. Ens dona la possibilitat de girar cap a l’esquerra o bé cap a la dreta. Nosaltres pujarem per la dreta (indicacions: coll de Bac-Taga / Portella d’Ogassa). El camí de l’esquerra serà per on tornarem.

Agafem, llavors, el camí de la dreta i continuem pujant. Passem per una zona de pàrquing, on també es pot deixar el cotxe. He vist una parella que pujava uns quants metres per davant de nosaltres i m’hi he acostat, però no sé per què ho faig; ni tan sols els dic hola. Continuem pel camí que segueix pujant suaument fins arribar a la cruïlla del coll de Bac. Nosaltres seguirem per la mateixa pista sense deixar-la, encara que he intentat enganyar els meus amos perquè he vist que baixava aigua i m’hi volia banyar. Tot i que només hi havia sis graus em venia de gust.

Continuem pujant fins que arribem a una zona oberta de prats. A partir d’aquí gaudirem d’unes vistes increïbles i, com que no correré d’un costat a un altre sense parar, els amos es paren a fer una foto del Puigmal nevat. És preciós!

Continuem pujant pel camí, encara que hi ha molts corriols fets pel bestiar. Passem per uns polvorins construïts el 1936, que donaven pas a galeries i búnquers. Una vegada passem els polvorins comencem a pujar la part més costeruda fins al cim. És una mica més dura que tot el camí que deixem enrere. Ja es veu el cim i la poca gent que hi ha pujat abans que nosaltres. Una vegada a dalt, fem fotos i aviat comencem el descens perquè puja la boira.

Comencem a desfer el camí fins arribar a la Portella d’Ogassa, aquí hi ha un pal indicador amb diverses opcions. Nosaltres agafem direcció Pardines deixant a mà dreta el bosc (coll de la Llagona, per on es pujaria al Puig Estela). Continuem baixant pels prats fins arribar a un estany. Davant de l’estany hi ha una pista que agafarem a mà esquerra, on hi ha un orri vell. Sense deixar la pista tornem fins a Santa Magdalena de Puigsac. Durant la tornada per fi m’he pogut banyar perquè creuem el riu Segadell diverses vegades.

Fitxa tècnica


Punt inici/final Església de Santa Magdalena de Puigsac (Pardines)
Distància 12,2 km
Desnivell acumulat 788 m
Senyalització Pals indicadors, marques grogues i fites
Dificultat Mitjana
Aigua
Tipus de terreny Pista ampla i terreny pedregós
Eruga del pi A tocar del cim trobem uns quants pins dispersos on vam veure algun niu d’eruga, però es pot controlar molt bé. Sense perill.
Època de l’any Tot l’any. Cal tenir en compte l’època de nevades, ja que s’ha de fer ús de material específic.
Recomanacions Portar aigua

Perfil


Captura de pantalla 2017-05-02 a las 20.28.12.png

A %d blogueros les gusta esto:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close