Matagalls (1.697 m)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

[CAT]

El Matagalls és un altre cim emblemàtic de Catalunya. Si tenim la sort de pujar-hi en un dia clar, gràcies a la seva ubicació, tindrem una panoràmica meravellosa. Arribem amb cotxe fins a Coll Formic, on hi ha habilitats diversos llocs per aparcar. En un dia festiu, si no arribem d’hora, haurem d’aparcar més avall. Com que avui és dijous, només hi trobem quatre cotxes més.

Hola!

Avui hem tornat al Matagalls. L’última vegada que hi vaig pujar estava nevat, però avui ja fa calor! El meu amo ha decidit que és bon dia perquè, com és de costum, faci un bany. Així que ha buscat una ruta circular molt maca!

Érem a les escales on comença la ruta i l’amo ja en mirava una altra marcada amb el GR 5-2, però ja la farem un altre dia. Jo, mentrestant, m’he escapat per fer les meves necessitats. Ara sí, comencem a pujar per les escales! Hi trobem una creu que recorda les persones que van morir en aquest mateix lloc en mans dels carlins.

El camí puja fins al cim seguint el recorregut del GR 5-2. Primer, passem per una petita zona boscosa i, després, seguirem pujant sense deixar de vista els pals que indiquen la direcció del cim. A punt d’arribar ja al cim m’he trobat un bon ramat d’ovelles que menjaven tranquil·les. Sí… tranquil·les fins que m’han vist! Unes han començat a córrer i unes altres em miraven fixament. Finalment, el meu amo m’ha convençut per marxar d’allà i hem continuat fins al cim, que era a pocs metres. El Matagalls és un cim molt concorregut i estar-hi nosaltres dos sols és un plaer! Hem fet una videoconferència amb la Cristina perquè li tocava treballar. Així, a part de fer-li enveja, li envio moltes llepades.

Comencem la baixada. Des del cim en direcció nord-oest trobem el pal amb la indicació del PR-C 205, que baixa fins a Viladrau i passa per Sant Segimon. Agafarem aquesta pista i en poca estona trobem un altre pal que indica que a mà dreta es troba la font del Matagalls; ens desviem per refrescar-nos-hi. L’amo s’asseu mentre mira com em remullo, però no hi perdem gaire temps i tornem al camí principal, i seguim de nou les marques blanques i grogues del PR-C 205. Arribem a la capella de Sant Miquel dels Barretons (l’amo n’ha fet una foto i la podreu veure), enfilada al damunt d’unes roques i, una mica més avall, el santuari de Sant Segimon. Aquesta part de la ruta, tot i que no és difícil, es fa una mica incòmode de baixar, sobretot si dies abans ha plogut. Baixem, deixant Sant Segimon a la dreta fins arribar a una pista. Aquesta pista enllaça amb el començament de la ruta de Coll Formic.

Agafem la pista i en poca estona comencem a seguir un torrent d’aigua. El paisatge canvia totalment. Passem d’un terreny rocós a endinsar-nos en una fageda. M’he banyat, he begut aigua i he jugat tota sola. He seguit el torrent sense perdre de vista l’amo, que anava per la pista (no sé per què no vol banyar-se).

Al cap d’uns tres quilòmetres, el camí fa uns revolts i arribem al GR 5-2, just a l’inici de la ruta, i on baixarem fins al pàrquing.

Fitxa tècnica


Punt inici/final Coll Formic
Distància 11,4 km
Desnivell acumulat 685 m
Senyalització Marques vermelles i blanques (GR 5-2) i marques grogues i blanques (PR-C 205)
Dificultat Fàcil
Aigua De Coll Formic fins al cim pel GR 5-2 no trobem aigua. Una vegada al cim, quan agafem el PR-C 205 en direcció Sant Segimon podem fer una parada a la font del Matagalls i, quatre quilòmetres més endavant, seguim un torrent d’aigua.
Tipus de terreny Pista, corriols, prats i trams amb terreny rocós, que en dies de pluja es molt relliscós.
Eruga del pi No
Època de l’any Tot l’any. A l’hivern pot estar nevat i s’hauria de fer ús de raquetes.
Recomanacions Portar aigua sempre i evitar les hores amb temperatures altes a l’estiu.

Perfil


Captura de pantalla 2017-05-11 a las 12.53.11.png

A %d blogueros les gusta esto:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close