Canal del Freser

[CA]

Arribem a la central elèctrica de Daió, a Queralbs, i hi aparquem just al davant. Hi trobem també un cartell informatiu del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, i des d’aquest cartell comencen les rutes.

Bon dia!

Feia dies que no escrivia al blog. La veritat és que no he fet gaires sortides. Sabeu què? Hi ha un nou membre a la família, es diu Eric. El cuidaré i li ensenyaré les millors rutes per la muntanya, però de moment no pot venir. Avui toca fer una ruta molt diferent de les que ja hem fet. Es tracta d’una ruta circular que passa per un canal, el canal del Freser. També coincideix amb el Camí dels Enginyers i conflueix un tram amb el GR 11.

Com que és una ruta circular es pot fer en qualsevol sentit. Nosaltres optem per fer-la en sentit antihorari. Ens posem en marxa l’amo, un amic i jo. Creuem el pont de Daió i a l’altra banda el camí ja es bifurca: un es dirigeix al refugi de Coma de Vaca per les gorges del Freser, i l’altre s’enfila per sota les agulles del Totlomón i arriba al santuari de Núria per les gorges de Núria. Agafem el sender que va cap al refugi. Aquesta part, tot i que guanya altura sense treva, és fàcil. Anem veient algun salt d’aigua del riu Freser i hi faig un bany ràpid. Ens topem amb algun isard que campa lliure pel seu territori i també es pot veure el cim del Balandrau (diu l’amo que tornarem per fer-lo).

Pugem sense deixar les marques grogues fins arribar a un refugi lliure, al costat d’un salt d’aigua del riu Freser i que hem de creuar. Com que baixa molta aigua, l’amo i el seu amic es treuen les bambes i es queixen que els fan mal les cames perquè l’aigua és molt freda. Ha, ha, ha! Principiants!

En aquest punt iniciem el canal del Freser: passarel·la de fusta i algun tram de formigó. Travessem torrents d’aigua i aprofito per beure’n. Hem de desviar-nos del canal en algunes ocasions quan aquest continua per sota la muntanya. Aquests desviaments són força evidents tot i que en alguns trams poden ser més perdedors. El canal ens mostra unes vistes increïbles! De tant en tant hi ha passos bastant aeris però sense cap dificultat. La gent amb vertigen ho pot passar malament.

He vist dos isards al canal i no he dubtat en anar-hi darrere com si tingués alguna possibilitat d’enxampar-los. Ho he intentat, però res, són ràpids. Continuem els darrers quilòmetres fins arribar a una mena de central on uns operaris, que els acaba de deixar l’helicòpter, ens indiquen que esperem un moment perquè l’helicòpter torna carregat de material. L’amo i el seu amic ho graven en vídeo. Diu l’amo que el pilot ens podria baixar fins al cotxe. Amb mi que no hi compti! He, he, he. Ara ja només ens queda baixar pel camí de la central de Daió, que és una pista més ampla que arriba al punt d’inici. Ha estat una bona ruta, diferent, i hem tingut unes vistes de les Capçaleres del Ter i del Freser fantàstiques. He pres nota del que ha dit l’amo de pujar al Balandrau. Espero escriure aquesta nova ruta ben aviat!

Salutacions!

Fitxa tècnica.

Punt inici/final Central elèctrica de Daió
Distància 14 km aproximadament
Desnivell positiu 1.238 m
Senyalització Marques grogues i fites.
Dificultat Mitjana
Aigua
Tipus de terreny Pista, corriols, prats i canal.
Eruga del pi No
Època de l’any Primavera, estiu i tardor. Eviteu fer la ruta en dies de pluja o amb neu.
Recomanacions Si hi ha neu, pot ser perillós. Informeu-vos prèviament de l’estat de la carretera i del recorregut durant els mesos amb neu.

[ES]

Llegamos a la central eléctrica de Daió, en Queralbs, y aparcamos justo delante. Hay un cartel informativo del Parque Natural de la Cabecera del Ter y del Freser, y desde este cartel empiezan las rutas.

¡Buenos días!

Hacía días que no escribía en el blog y es verdad que no he hecho muchas salidas. ¿Sabéis qué? Hay un nuevo miembro en la familia, se llama Eric. Lo cuidaré y le enseñaré las mejores rutas por la montaña, pero de momento no puede venir. Hoy toca hacer una ruta muy diferente de las que ya hemos hecho. Se trata de una ruta circular que pasa por un canal, el canal del Freser. También coincide con el Camino de los Ingenieros y confluye un tramo con el GR 11.

Como es una ruta circular se puede hacer en cualquier sentido. Nosotros optamos por hacerla en sentido antihorario. Nos ponemos en marcha mi dueño, un amigo y yo. Cruzamos el puente de Daió y, al final del puente, el camino se bifurca: uno se dirige al refugio de Coma de Vaca por las gargantas del Freser, y el otro pasa bajo las agujas del Totlomón y lleva al santuario de Núria por las gargantas de Núria. Cogemos el sendero que va hacia el refugio. Esta parte, a pesar de que gana altura sin tregua, es fácil. Vemos algún salto de agua del río Freser y que aprovecho para hacer un baño rápido. Nos encontramos con alguna gamuza que campa libre por su territorio y también se puede ver la cumbre del Balandrau (dice mi dueño que regresaremos para hacerla).

Subimos sin dejar las marcas amarillas hasta llegar a un refugio libre, junto a un salto de agua del río Freser y que tenemos que cruzar. Como baja mucha agua, mi dueño y su amigo se quitan el calzado y se quejan de que les duelen las piernas porque el agua está muy fría. ¡Ja, ja, ja! Principiantes.

En este punto, iniciamos el canal del Freser: pasarela de madera y algún tramo de hormigón. Pasamos por torrentes de agua y que aprovecho para beber. Tenemos que desviarnos del canal en algunas ocasiones cuando este continúa bajo la montaña. Estos desvíos son bastante evidentes a pesar de que, en algunos tramos, pueden ser más difíciles de seguir. ¡El canal nos deja unas vistas increíbles! De vez en cuando hay tramos bastante aéreos pero sin ninguna dificultad. La gente con vértigo lo puede pasar mal.

He visto dos gamuzas en el canal y no he dudado en salir corriendo detrás como si tuviera alguna posibilidad de pillarlas. Lo he intentado, pero nada. Son muy rápidas. Continuamos los últimos quilómetros hasta llegar a una especie de central donde unos operarios, que un helicóptero acaba de dejar, nos indican que esperemos un momento porque el helicóptero vuelve cargado de material. Mi dueño y su amigo lo graban en vídeo. Dicen que el piloto nos podría bajar hasta el coche. ¡Conmigo que no cuente! Ja, ja, ja.

Ahora solo queda bajar por el camino de la central de Daió, que es una pista más ancha que nos lleva al punto de inicio. Ha sido una buena ruta, diferente, pero nos deja unas vistas de la cabecera del Ter y del Freser fantásticas. He tomado nota de lo que ha dicho mi dueño de subir al Balandrau. Espero escribir esta nueva ruta muy pronto.

¡Saludos!

Punto inicio/final Central eléctrica de Daió
Distancia 14 km aproximadamente
Desnivel positivo 1.238 m
Señalización Marcas amarillas, hitos.  
Dificultad Media
Agua
Tipo de terreno Pista, sendero, prado y canal.
Oruga del pino No
Época del año Primavera, verano y otoño. Evitad la ruta en días de lluvia o con nieve.
Recomendaciones Si hay nieve, puede ser peligroso. Informaos previamente del estado de la carretera y del recorrido durante los meses con nieve.

8 comentarios en “Canal del Freser

  1. Quant de temps es triga en fer-ho?? Gràcies

    Me gusta

    1. Bona tarda!
      Van sortir 12,31 km amb 1.238 positius i sense córrer vam fer 4 hores 2 minuts!

      Me gusta

      1. Gràcies ! He vist fotografies que es veu que la gent s’ha d’agafar amb arnés . Es tam difícil ? Mercisss

        Me gusta

      2. Hola de nou! No fa falta l’arnès, tot i que si tens vertigen, no és una bona ruta pels passos aeris. El que sí que potser una mica confús és algun tram que no està molt ben indicat, perquè s’ha de deixar el canal en alguna ocasió. Però no té gaire pèrdua.

        Me gusta

  2. Buenas tardes … perdón no entiendo muy cuanto raro es de ruta …gracias

    Me gusta

    1. Hola, Mari Carmen. Tardamos un total de 3 horas y 23 minutos. Un saludos

      Me gusta

  3. Hola, he vist en videos que alguns trams son de dificil accés, com una escala metàl·lica molt empinada i fins i tot.alguna grapa. Que tal per fer-ho amb el gos. Ha tingut moltes dificultats en aquests trams?
    Gràcies!

    Me gusta

    1. Bon dia, Marta,
      No vam passar per cap grapa ni escala. L’únic pas, en cas de tenir vertigen, seria el de la passarel·la on hi ha tram aeri però sense dificultat.
      Salutacions,

      Me gusta

Deja un comentario